cargol treu banya....cargol a la llauna
La meva família els acompanya amb dues salses, l'una el típic all i oli tot en cru molt fortet d'all, que torna menys a la boca (quan domina l'oli és quan torna més) l'altra salsa l'anomenem a la família, la salsa negre dels cargols, es fa tot en cuit i si no l'apuntem pot desaparèixer, ja que te molts anys, l'inventara era la tieta Neus, gran cuinera i li vaig veure fer·la moltes vegades, sempre tenía molt èxit.
La meva família els acompanya amb dues salses, l'una el típic all i oli tot en cru molt fortet d'all, que torna menys a la boca (quan domina l'oli és quan torna més) l'altra salsa l'anomenem a la família, la salsa negre dels cargols, es fa tot en cuit i si no l'apuntem pot desaparèixer, ja que te molts anys, l'inventara era la tieta Neus, gran cuinera i li vaig veure fer·la moltes vegades, sempre tenía molt èxit.
Salsa pels cargols de la tieta Neus
50 grams d’avellanes
5 ametlles 1 cabessa d’alls escalivats sense pell
3 llesquetes mitjanes de pa fregit--- que quedin fosquetes sense ser cremades
1 cullerada sopera de pebre negre 1 molla sucada de vinagre
Sal Oli d’oliva suau----les mides de l’oli, la sal i el vinagre s’han de corregir tastant-ho ja que no ha de quedar ni clara, ni massa espessa, similar a la del xató però fosca. Molt important: deixar refredar els ingredients escalivats, .
5 ametlles 1 cabessa d’alls escalivats sense pell
3 llesquetes mitjanes de pa fregit--- que quedin fosquetes sense ser cremades
1 cullerada sopera de pebre negre 1 molla sucada de vinagre
Sal Oli d’oliva suau----les mides de l’oli, la sal i el vinagre s’han de corregir tastant-ho ja que no ha de quedar ni clara, ni massa espessa, similar a la del xató però fosca. Molt important: deixar refredar els ingredients escalivats, .
1 comentari:
Divina…Divina…Divina. I mai superada! Aquesta salsa negra pels cargols (com dius de la teva tieta Neus que hi tenia la mà trencada). Encara me la imagino escalivant els alls i picant el morter. La Neus, la meva mare, que sempre tenia un plat per a tothom. Me’n recordo d’aquelles taules de festa major i també dels esmorzars de les comparses... En fi, sempre hi havia gent i de bon rotllo, ja podien ser familiars com amics dels amics. Te’n recordes del seu bull de tonyina, les amanides, la sarsuela i com no l’arròs a la cassola? I les altres salses... la verda, l’all i oli amb pa torrat al foc de terra? I el xató?. En fi aquella comunió del Jordi que la Carme nomes i sucava pa de les salses.
Moltes gràcies Montse per fer-me recordar i també fer-me la boca aigua...
Un gran record per la Neus que ens va deixar massa aviat.
Una abraçada.
Jaume.
Publica un comentari a l'entrada