Es tracta de delitar-se sense engegar massa els fogons, més que res per reunir-nos i veure’ns, xerrar una estoneta, riure sobretot i enfortir amistats.
El pà amb tomàquet, aquesta és la qüestió, no és el que era.
M’explicaré, el que no és el mateix és el sucar el pà de tomàquet.
Resulta que la meva estimada amiga ratlla el tomàquet, el posa en un recipient i afegeix l’oli i la sal, llavors pinzell amunt pinzell avall, embetuma tot el pà.
Ja no s’ha d’agafar el setrill mai més, doncs és un pack, ja ho porta tot fet, molt pràctic, i s’aprofita el tomàquet fins l’última molsa, tot just abans d’arribar a la pell.
Mira... si tothom ho fés com ella, encara, però resulta que a la granja on acostumo anar a esmorzar, també fan el pack, sols que hi foten la pell i tot, es a dir, tomàquet tal com raja, sal, oli, un bon mareig de vareta elèctrica, tal com un centrifugat i ja està, pinzellada a “tutti pleni” tal pintor de façanes. En tenen per tot el dia, ho fan a les vuit del mati, a les onze el sabor d’aquell remenat untat sobre el pa, és un delit. Per això ja fa temps fora de casa no menjo mai el pa sucat.
Ho disculpo, si un dia hi ha una reunió de moltes persones(i !) i sempre fet i menjat, pas ho perdono en una granja que ho fan per pràctic, però sobretot per preu.
De quant estem parlant? quant val un tomàquet petit per esclafar banda i banda d’un entrapà, que me’l cobren a preu d’or, que amb el canvi de pessetes a euros els 20 duros els han molt mal convertit (20 duros = 2 euros) i les 66,386 x 2 restants, devien pensar, mira… per la feina de pintar el pa, comprar tomàquets, i per l’electricitat de la batedora . No hi ha dret.
Altra sistema de fer aquest soparet i el que jo no entenc, és que hi ha qui compra pernil ibèric de glà a més de deu mil peles el quilo i es gasta pasta en un bon vi i llavors el tomàquet pel pà no és important i el destrueix fent-li ballar el vall de Sant Bito, convertint-lo en un suc rosat que per acabar, li penetra un pinzell i suca va suca ve. El pobre pà davant tanta crueltat traga que tragaràs.
Sé que il·lustres cuiners catalans ja fa temps fan el sorbet de pà en tomàquet, aquestos ja li foten el pà i tot, no cal mastegar, com a novetat culinària, com sopa freda, pas mi resistiria, perquè no? però ara parlem de salvar el pà en tomàquet.
Jo sóc del parer que l’hem de reivindicar, si és un luxe utilitzar un tomàquet per llesca, que ho sigui, s’ha de fer ben fet, necessitem pà bò també, el tomàquet fresc, madur al punt, que a plaça n’hi han, obrir-lo per la meitat, prémer, esclafar-lo amb tot el seu suquet, les llavors, que caigui molça algun trosset, que no sigui pintat, que tingui relleu, un poquet de sal i un bon raig d’oli d’oliva, fet i menjat.
Crec que no s’ha de ser garrepa a l’hora de sucar, s’han de comprar els que faci’n falta i triar·los per aquest fet, i...per què no?
Potser sóc malgastadora però els meus tomacons que han donat el seu màxim esplendor a unes llesques de pà de llenya, se’n van directes a la brossa, qui vulgui pot guardar les restes, i li donc ideies, per exemple, les pot congelar o triturar i els hi pot fer dos rentats i un centrifugat, llavors si, ben putejades i marejades que faci una salsa de tomàquet per fer un arròs a la cubana o una base de sofregit, o una sopa de tomàquet amb 4 allets una mica de farigola o orenga i dues llesquetes semi fregidetes, tot passat per la bareta i que ben saborosa és. Tal cop si té una bona mà per la cuina també serà més bò que un sofregit en conserva i s’aprofitarà al cent per cent la tomaca o el tomaquet, fruita amb un elevat contingut de vitamines i minerals, reina o rei, del pà de tots el catalans.
Pairal
de Miquel Marti Pol
Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de perni
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de perni
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada